PRC Àmbit millora de la pràctica educativa (formal) - Aula 4

Públic

Després d’una primera setmana amb certs obstacles, en Carlos ha tornat a l’institut i aquesta setmana he pogut començar a treballar amb ell.

Abans d’entrar en detalls, crec que ha estat una bona setmana i les meves sensacions en relació a l’alumne han millorat. Crec que d’alguna manera una part de mi temia el moment de posar-nos ‘mans a l’obra’ (tot i que ja havia treballat amb ell amb anterioritat). Aquest temor es vincula al fet que, un cop lliurat el R2, ja era el moment de començar a implementar allò que jo havia ideat. Aquest temor, suposo, és inherent a la transició estudiant-professional. Sento que els quefers de l’estudiant (pensar un treball, idear una intervenció, estudiar un examen) es desenvolupen en un plànol hipotètic i ideal. Es tracta d’un constant simulacre en el que mai s’acaba d’entrar en contacte amb la realitat educativa. Amb els infants i els adolescents, en carn i ossos. En canvi, l’exercici professional s’arrela en un espai concret, amb uns alumnes concrets, la vida i el futur dels quals depenen de com tu interacciones amb ells. El grau de responsabilitat associat a cada acció és major i, davant d’aquesta realitat, apareix el temor a no ser un bon professional.

Tanmateix, vam començar la setmana amb les dues hores de Visual i plàstica. En aquesta assignatura treballarem la construcció del diari de bitàcola. Cal dir que, segurament, hauré d’adaptar la forma i el contingut d’aquest diari mínimament al currículum exigit per l’assignatura, en tant que la docent d’aquesta m’ha permès vincular el meu projecte dins de la seva classe. Ara per ara, hem començat a treballar amb l’autoretrat. Em sembla un bon punt de partida per un diari personal.

Es tracta de construir un autoretrat, fent servir diverses tècniques d’il·lustració. A aquest autoretrat s’hi adjunta una descripció de l’alumne, que treballen a l’assignatura d’Àmbit lingüístic. Durant la construcció d’aquest relat, van començar a aflorar algunes reflexions de l’alumne sobre com se sent amb ell mateix, i en relació a la seva estat mèdic que l’obliga a faltar sovint a l’escola. També vaig aprofitar per explicar-li formalment el meu projecte d’intervenció. Vaig sentir-me segur. A més, l’alumne es mostra molt amable amb l’adult i en facilita molt el tracte. Per acabar, aquest divendres vam aconseguir fer una planificació setmanal. Tanmateix, vaig haver de dividir l’hora de treball amb ell perquè acabés un examen de socials que no va poder fer la setmana passada. Suposo que aquesta mena d’imprevistos són els que hauré d’acceptar i integrar en la meva feina.

Pel que fa als objectius de la planificació setmanal, l’última que havíem fet era de feia dos divendres. Ell assegura haver-los assolit tots; tanmateix, jo no vaig veure res perquè deia que ho tenia tot a casa. No sé com prendre’m aquesta declaració, ja que les companyes de l’EAD m’han advertit que no sempre és sincer. Veure’m la setmana que ve.