PRC Àmbit millora de la pràctica educativa (formal) - Aula 4

Públic

Arribats a les acaballes del meu procés de pràcticum, m’agradaria aportar al meu folio un seguit d’entrades que tindran per títol Reflexions teòrico-practiques, l’objectiu de les quals serà aportar una reflexió més profunda sobre les experiències que he viscut al centre, vinculant-les a les referències teòriques que em permetin dotar-les de més sentit.

Així, m’agradaria començar aquesta sèrie d’entrades parlant sobre el que ha estat la construcció d’una identitat professional. Recordo escriure en una de les primeres entrades del diari (la que pren per títol Anem prenent rumb) sobre certa por i temor a l’hora d’iniciar el meu projecte d’intervenció. Crec que les emocions sempre ens parlen i és interessant prestar-hi atenció. Ha estat l’anàlisi d’aquesta por el que m’ha permès entendre el procés que he viscut i que avui relato.

Un dels aprenentatges més importants per mi ha estat la construcció d’una identitat professional. Bé, més aviat, l’inici de la construcció, ja que aquest procés només ha fet que començar. La identitat professional, segons Badia (2021) es configura a través dels coneixements professionals de base, els coneixements relatius a la intervenció i els coneixements relatius als serveis psicopedagògics. Crec que el meu procés d’aprenentatge es descriu principalment per com ha canviat la meva relació amb aquest conjunt de coneixements. Recuperant la qüestió de la por, crec que aquesta estava lligada a la necessitat de ser validat a través de les meves accions. Una validació que prové de constatar que els meus coneixements i les meves habilitats són efectives un cop es posen a disposició d’un altre. Aquesta anàlisi permet entreveure que la manera en com jo concebia la intervenció psicopedagògica era la d’assumir el fet d’ocupar una posició d’expert i que, per tant, en mi recaurien les expectatives i responsabilitats que es poden deduir d’algú expert.

Han sigut diverses les experiències que m’han ajudat a concebre la meva posició i la relació amb la meva identitat professional des d’un altre angle. Però, en general, crec que ha estat la mateixa realitat de l’alumne (el seu context familiar i de salut) i la gran mesura en què això ha complicat la meva intervenció el que m’ha fet canviar de parer. La realitat és complexa, canviant, i imprevisible. Plantejar la intervenció psicopedagògica des de la posició del saber assumeix l’existència d’un saber que ho pot abastar tot: allò previsible i allò imprevisible. I aquest saber és gairebé utòpic. Crec que he après a habitar la incertesa i a actuar més des del no-saber que des del saber. Quan Bolea i Cárcel (2019) parlen sobre la intervenció en un sentit de mancomunació i indagació, posen el focus precisament sobre això. Els processos d’intervenció ocorren si els professionals es posicionés des del lloc del qual no saben i poden mirar cap a què ens pot oferir l’entorn per a treballar.

Així, crec que puc ressaltar com a aprenentatge el fet d’entendre que allò que em configura com a professional no és què puc donar a l’altre (que, evidentment, també és important) sinó com puc situar-me en un entorn que m’està donant unes condicions per treballar que, sovint, no puc controlar. Entendre que, essent aquestes les cartes que tinc per jugar, així haurem de jugarem.

REFERENCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Bolea, E [Enric], Carcel, I [Esther]. (2019). Eix 2. Marc de referència psicopedagògic [recurs d’aprenentatge]. Recuperat del Campus de la Universitat Oberta de Catalunya, aula virtual https://materials.campus.uoc.edu/daisy/Materials/PID_00269090/pdf/PID_00269090.pdf

Badia, A. [Antoni]. (2021). Principis i fonaments de la intervención psicopedagógica. [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya [FUOC].