Conclusions finals.
Amb aquesta entrada pretenc fer una valoració final del que ha estat el meu procés de pràcticum i aportar algunes conclusions finals que permetin tancar amb cert sentit el seguiment d’aquest diari.
Si he de ser sincer, no han estat les pràctiques que m’esperava, perquè crec que precisament el que m’esperava era una imatge idealitzada del que és treballar en un centre com a psicopedagog. He hagut de transigir diversos obstacles i el meu projecte d’intervenció ha acabat essent un període d’acompanyament a un alumne que ho necessitava. A més, la seva fràgil situació de salut ha provocat setmanes en què m’he vist a mi mateix aturat, sense poder fer res i amb dubtes sobre si estava encarant les pràctiques correctament.
Trobar-me davant d’aquesta conjuntura m’ha fet aprendre que la realitat concreta, les exigències del dia a dia i la immediatesa amb la qual es poden produir canvis en un context educatiu obliga al professional de la psicopedagogia a adoptar un rol obert, predisposat a re-valorar els escenaris presents i revalorar constantment les accions que es duen a terme. A posar l’ètica i el seny per davant de tot en les decisions que es prenen i a saber deixar de banda els objectius personals pels objectius comuns o, en el meu cas, els objectius del meu alumne.
Pel que fa a les competències desenvolupades, considero que la Diagnosi de necessitats psicopedagògiques de persones, grups i organitzacions ha estat assolida satisfactòriament, ja que crec que l’anàlisi de necessitats efectuat al centre ha estat un dels punts forts del meu pràcticum. Degut a la naturalesa de les accions desenvolupades, valoro la Gestió i coordinació dels processos d’aprenentatge i desenvolupament humans relacionals amb la participació de persones en les pràctiques psicopedagògiques, en tant que el procés d’acompanyament que he dut a terme m’ha permès entendre quines són les estratègies i mètodes més idonis per aconseguir un bon seguiment i adheriment de l’alumne a les tasques educatives.
Tanmateix, i mirant tot el procés en general, ha suposat per mi l’oportunitat per entendre quin és el rol del psicopedagog en un institut, comprendre de quina forma s’ha de relacionar amb la resta dels agents educatius (alumnes, famílies, docents, etc) i com es relaciona amb la resta de serveis que orbiten l’escola (CDIAP, CSMIJ…). En relació a la resta d’assignatures d’aquest màster, he pogut, principalment, entendre en profunditat com es desenvolupa un procés d’avaluació psicopedagògica i he comprès el sentit d’utilitzar unes o altres estratègies de recollida i anàlisi d’informació. En tot aquest procés, m’han resultat molt significatius els aprenentatges de Noves mirades en psicopedagogia, en tant que m’aportà una mirada de caràcter filosòfic a l’hora d’intervenir professionalment.
Amb tot, puc definir aquest aprenentatge com una barreja curiosa de creixement professional, amplitud de mirada i obtenció de les bases competencials per a poder continuar creixent com a professional.