PRC Àmbit millora de la pràctica educativa (formal) - Aula 4

Públic

Plantejar una intervenció que donés resposta a les necessitats que havia detectat no ha estat gens fàcil. Es tracta d’un cas complex. Aplicant un punt de vista sistèmic, l’alumne amb el qual treballaré es troba immers en un entramat de relacions socials que constitueixen cada un dels seus sistemes que, actualment, està repercutint negativament en el seu desenvolupament en l’escola. 

La seva situació a casa és complexa. La naturalesa d’alguns dels seus vincles familiars li minven autonomia. La seva situació econòmica crea unes condicions materials al seu voltant que dificulten la possibilitat de conciliar les tasques acadèmiques en l’espai de la llar. A més, l’alumne, per uns motius de salut, sovint té absències a l’escola. 

La seva predisposició és bona. Cada cop s’ha anat mostrant més implicat en l’escola i amb més bones intencions. Tanmateix, la comunicació amb ell és difícil. Fa l’efecte que és un noi molt complaent amb l’adult. Costa trobar una escletxa de sinceritat o versemblança en el seu discurs. Durant aquestes primeres setmanes, en què he començat a encarregar-me de l’organització setmanal amb ell, afirma sempre comprometre’s amb les tasques que se li encomanen. Explica una realitat  (una rutina, una organització familiar) que, contrastant aquestes informacions amb altres docents, fa dubtar de si és cert. És un noi maco i amb un tracte fàcil amb l’adult, però alhora hermètic i obscur. 

Aquesta conjuntura va ser el punt principal des del qual em vaig plantejar com podia intervenir amb ell. En aquest punt, considero que centrar una intervenció a fixar uns objectius acadèmics ignora una necessitat més implícita però important i urgent: disposar d’un espai on trobar-se amb aquest noi. Em fa l’efecte que, d’ençà que ha arribat a Catalunya, ha anat canviat tant de centre que ha acabat en una desafecció per l’escola. A més, d’ençà que ha arribat al nostre centre, dubto de si se li ha proporcionat un espai regular i sistematitzat per a trobar-se amb un adult. Em refereixo a poder parlar, amb calma, sense exigències d’objectius ni deures. Poder dialogar i expressar-se sense por a la conseqüència. 

La intervenció que he ideat és una resposta a aquesta necessitat. Consisteix, doncs, a oferir-li un doble espai setmanal: per un cantó, un espai formal d’organització acadèmica i establiment d’objectius per a la setmana. Per un altre, un espai de diàleg i expressió que passarà a través de la creació d’un quadern de bitàcola artístic. L’art i la il·lustració és el seu punt fort. I penso que és a través d’aquest espai en què l’alumne pot trobar un vincle amb l’adult que l’acompanya i poder revertir aquests afectes cap a una motivació i autonomia en els estudis.