PRC Àmbit millora de la pràctica educativa (formal) - Aula 4

Públic

Escric aquesta entrada per relatar una de les sessions de visual i plàstica en la qual dono suport a l’alumne. Aquesta sessió serveix per il·lustrar una mica el què està sent la meva intervenció amb l’alumne i les condicions i realitats que he de gestionar.

Seguint la intenció que l’alumne construís el seu propi quadern de bitàcola (en el que pogués explicar el seu dia a dia, a casa i a l’escola), vaig pensar que la sessió del dia 9 de desembre seria ideal per endinsar-nos de cap en aquesta tasca. Així ho vaig considerar per dos motius: per un cantó, l’alumne ja tenia acabat l’autoretrat (exercici que ens va servir per començar a esbossar una descripció personal seva i en la que van aflorar alguns significats sobre la seva identitat) i, per un altre cantó, aquell dilluns la mestra de l’assignatura no hi era al centre. Per tant, els alumnes tenien dues hores de guardia. Vaig pensar, en conseqüència, que podria endur-me a en Carlos (recordo que aquest és el seu pseudònim) i treballar en privat amb ell.

Tanmateix, vaig rebre la indicació per part del mestre de guàrdia de què els alumnes que tinguessin algunes feines per acabar, les acabessin. En Carlos havia d’acabar el cercle cromàtic. El cercle cromàtic és una representació circular que en el qual els colors primaris i els seus derivats s’ordenen en files i columnes i l’alumne els ha d’obtenir a partir dels tres colors primaris, el blanc i el negre.

Aquesta situació em va posar entredit. La mestra de Visual i plàstica sempre exposa al menjador del centre els millors treballs de cada alumne i en Carlos té un gran potencial per les arts plàstiques. Per tant, havia de triar si finalitzar el cercle amb l’alumne i, doncs, donar-li l’oportunitat d’assolir les tasques curriculars i poder presentar la seva obra davant dels companys, o endur-me’l per començar a esbossar el nostre projecte. Aquesta dicotomia, per simple que sembli, amaga una profunda reflexió que m’està travessant durant totes aquestes pràctiques. Sento que el meu projecte, en un pla teòric, pot pecar d’ambiciós i està en poca consonància amb les condicions que envolten a l’alumne. Pretenc dur a terme un conjunt d’accions per les quals només tinc accés durant les hores de Visual i plàstica, ja que l’alumne ja no pot sortir més hores de l’aula. En aquest espai de temps, sento que he de valorar (en una relació de costos-beneficis) què necessita més l’alumne: si el seguiment del projecte d’intervenció, o la consumació de les tasques que el vinculen al currículum compartit amb tothom.

Aquesta contradicció m’està fent veure què, potser, a aquest alumne (dintre del context que té i dels dies que ve a l’escola) se’l pot ajudar més si aconseguim que, per exemple, el seu cercle cromàtic sigui seleccionat entre els millors de la classe. Així doncs, vaig decidir seure amb ell a l’aula, i finalitzar junts el cercle cromàtic, tot compartint una agradable conversa.